Demanda bioquímica d'oxigen (DBO)és un dels indicadors importants per mesurar la capacitat de la matèria orgànica de l'aigua de ser degradada bioquímicament pels microorganismes, i també és un indicador clau per avaluar la capacitat d'autodepuració de l'aigua i les condicions ambientals. Amb l'acceleració de la industrialització i l'augment de la població, la contaminació del medi aquàtic s'ha tornat cada cop més greu i el desenvolupament de la detecció de DBO ha millorat gradualment.
L'origen de la detecció de DBO es remunta a finals del segle XVIII, quan la gent va començar a prestar atenció als problemes de qualitat de l'aigua. La DBO s'utilitza per jutjar la quantitat de residus orgànics de l'aigua, és a dir, per mesurar-ne la qualitat mesurant la capacitat dels microorganismes de l'aigua per degradar la matèria orgànica. El mètode inicial de determinació de la DBO va ser relativament senzill, utilitzant el mètode d'incubació del feix, és a dir, es van inocular mostres d'aigua i microorganismes en un recipient específic per al cultiu, i després es va mesurar la diferència d'oxigen dissolt a la solució abans i després de la inoculació, i la El valor de DBO es va calcular a partir d'això.
Tanmateix, el mètode d'incubació del feix requereix molt de temps i és complicat d'operar, de manera que hi ha moltes limitacions. A principis del segle XX, la gent va començar a buscar un mètode de determinació de DBO més convenient i precís. El 1939, el químic nord-americà Edmonds va proposar un nou mètode de determinació de la DBO, que consisteix a utilitzar substàncies nitrogenades inorgàniques com a inhibidors per bloquejar la reposició d'oxigen dissolt per reduir el temps de determinació. Aquest mètode s'ha utilitzat àmpliament i s'ha convertit en un dels principals mètodes per a la determinació de la DBO.
Amb l'avenç de la ciència i la tecnologia modernes i el desenvolupament de la instrumentació, el mètode de determinació de DBO també s'ha millorat i perfeccionat encara més. A la dècada de 1950 va aparèixer un instrument automatitzat de DBO. L'instrument utilitza un elèctrode d'oxigen dissolt i un sistema de control de temperatura per aconseguir una determinació contínua sense interferències de mostres d'aigua, millorant la precisió i l'estabilitat de la determinació. A la dècada de 1960, amb el desenvolupament de la tecnologia informàtica, va aparèixer un sistema d'adquisició i anàlisi automàtica de dades en xarxa, que va millorar molt l'eficiència i la fiabilitat de la determinació de la DBO.
Al segle XXI, la tecnologia de detecció de DBO ha avançat encara més. S'han introduït nous instruments i mètodes analítics per fer que la determinació de la DBO sigui més ràpida i precisa. Per exemple, els nous instruments com ara analitzadors microbians i espectròmetres de fluorescència poden realitzar un seguiment i anàlisi en línia de l'activitat microbiana i el contingut de matèria orgànica en mostres d'aigua. A més, també s'han utilitzat àmpliament mètodes de detecció de DBO basats en biosensors i tecnologia d'immunoassaig. Els biosensors poden utilitzar materials biològics i enzims microbians per detectar específicament matèria orgànica i tenen les característiques d'alta sensibilitat i estabilitat. La tecnologia d'immunoassaig pot determinar de manera ràpida i precisa el contingut de matèria orgànica específica en mostres d'aigua combinant anticossos específics.
En les últimes dècades, els mètodes de detecció de DBO han passat per un procés de desenvolupament des del cultiu de feix fins al mètode d'inhibició del nitrogen inorgànic, i després a equips automatitzats i nous instruments. Amb l'avenç de la ciència i la tecnologia i l'aprofundiment de la investigació, la tecnologia de detecció de DBO encara s'està millorant i innovant. En el futur, es pot preveure que, amb la millora de la consciència mediambiental i l'augment dels requisits reglamentaris, la tecnologia de detecció de DBO seguirà desenvolupant-se i es convertirà en un mitjà més eficient i precís de control de la qualitat de l'aigua.
Hora de publicació: Jun-07-2024
